dimarts, 21 de desembre del 2010

Una sobre l'SGAE

Si l'acudit ja ho diu: "Se abre el telón, aparece la SGAE, se cierra el teatro"

Sempre m'ha ha agradat escoltar música i "opinar" dita música amb els amics, però el tema de la SGAE sempre m'ha causat admiració, els músics paguen a dita organització per a què els representi, però d'altra banda emissores de ràdio, bars, discoteques i altres, han de pagar a la SGAE per difondre la música dels seus representats (al final de l'any els artistes reben 4 duros, per haver confiat amb la SGAE).

Cada cop hi ha més músics que decideixen fer pública la seva música (de totes maneres, ells guanyen diners fent concerts, no discs) i ha de molestar molt veure com tot i qui ha creat la "obra" està arribant just a final de mes, algú que se suposa que vetlla pels teus interessos és passeja amb cotxes de luxe i viu en xalets d'alt stànding.

Com a cas sorprenent, recordo fa uns anys, una emissora que portava per nom Onda Tierra (encapçalada per l'amic Alvaro Soto, des de Madrid), on tot i emetre música lliure de drets i tractar-s'he d'una emissora sense ànim de lucre, un bon dia van rebre la "felicitació" de la SGAE on els donaven un temps màxim per pagar o tancar. Aquesta gent no poden documentar-s'he abans d'enviar una "felicitació" a algú?

En fi, la SGAE vetlla pels interessos d'algú, no ho dubto...

També recordo un grup a la xarxa social facebook, que es deia "Yo tampoco canto a la ducha por miedo a la SGAE" o alguna cosa així i no m'extranya, qui va crear aquest grup sabia perfectament el que deia ja que com diu la dita "aquesta gent ens cobra fins i tot per respirar", idea no tan descabellada, contant de que l'aire es el mitjà de transmissió dels sons i ens podrien cobrar per utilitzar el mitja de transmissió de les seves obres...


Per més línies que dediqui no faré de la SGAE una associació benèfica, així que...

1 comentari:

  1. Aqui el que passa que els músics volen fer 1 cançó i viure d'ella tota la resta de la seva vida i aixó es inacceptable.
    No es just que la persona que va inventar la penicilina tingués una patent de 15/20 anys màxim (no en poden tenir més) i un tio que fa una cançó més hortera que la mare que el va parir cobri per drets d'autor durant anys i anys.. i es pasi de pares a fills, etc. Es a dir, HEREDITARI.

    Cada cop aixó se sembla més als sous vitalicis dels polítics, si ti fixes no hi ha tanta diferencia, uns cobren tota la vida per gobernar durant 4 anys i els altres per fer una cançó que diu poca cosa apart de "Buleria Buleriaaa".

    ResponElimina