SGAE i solidaritat conceptes que no solen anar units

Ara, escric aquestes línies amb certa indignació. El culpable? Un dels de sempre, la SGAE.
Com tots sabeu, TV3 va editar un disc per la Marató, un disc on diferents artistes van posar el seu art a disposició de la Marató sense rebre un cèntim, tot per col·laborar. Però la SGAE no està disposada a que "suposats afiliats" vagin cedint música sense que la SGAE vegi un cèntim i per això reclamen 45.000€ a la marató per els drets d'autor del disc.
No fa falta dir que ho considero indignant, ruí i poc solidari en general.
Hi ha gent per a tot en aquest món, tot i que si "alguns" deixessin els apartaments i cotxes de luxe, i destinessin els diners a causes benèfiques potser, qui sap, si algun dia no pas gaire llunyà viuríem en un món una mica millor.
Trobeu normal que hagi de dedicar dos entrades del bloc a aquesta gent en un dia (el segon dia d'operativitat del bloc) i que encara no hagi estat suficient per dir tot el que jo i tanta altre gent del carrer opinem d'aquesta gent?
Si em permeteu que ho digui, m'imaginava a aquesta gent capacitada per fer qualsevol cosa, però amb el tema de la MARATÓ de TV3 han superat la seva pròpia marca.

Si a algun dels pilars de la societat esmentat se sentís molest per alguna de les meves afirmacions/publicacions, m'agradaria citar una frase del famós escriptor americà Samuel Clemens (Mark Twain): "Un diari més val que tanqui si no pot dir la veritat, millor posar-hi una botiga". Doncs podríem aplicar aquest concepte a aquest mateix bloc. Aquesta és la veritat, si no agrada, no es pot canviar, els fets passats ja han passat, el que si se sentissin molestos, podrien plantejar que fer millor de cara a un futur, per exemple...