Estic admirat en veure com la gent encara manté il·lusió per la loteria, i clar, no m'extranya, ja que a tothom li aniria bé guanyar uns calerons, però si analitzem el fenòmen de la loteria podem notar que no tot és tan bonic com aparenta.
Per començar, sembla indignant que si l'estereotip d'aquestes dates és precisament ésser solidaris, no podem començar el nadal fomentant l'egoisme.
I dic fomentant l'egoisme i sé perfectament el que dic, Qui compra tota la loteria per il·lusió? Francament, ningú, per il·lusió es compra un dècim o alguna que altre participació, però la resta es compren per egoisme ja que no podríem suportar que toques als altres i a un mateix no. Fiquem un cas clar, l'altre dia estava treballant i apareix una companya amb una butlleta (de l'equip de futbol de la quinta-forca crec recordar) i va oferint loteria a la resta de companys. I quan arriba a un servidor, no pas massa motivat per comprar loteria, la noia diu amb un somriure, va compra, que si toca tu seràs l'únic pobre i es aleshores quan comença tot l'egoisme motivat per aquestes dates. Finalment, arriba el dia de la loteria (avui) i evidentment, no em toca. Només cal veure els típics afortunats per la televisió que ho celebren tan tranquils com si haguessin guanyat una aposta de 5 cèntims. Arribes a la feina, i la companya que t'oferia loteria tan amablement, amb un somriure encara et diu: "No ens ha tocat, però mentre hi hagi salut..." Si home si, a sobre que no toca la loteria encara m'haurè de posar malalt.
Us convido a la reflexió...
Aprofito per desitjar-vos bon nadal i feliç any nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada